ALBA SOLEY
FOTOGRAFIA HUMANISTA
​La fotografia humanista és un moviment que té com a objectiu principal remarcar la figura de l'ésser humà a les fotografies. Es tracta de capturar moments de la vida de les persones sense posar èmfasi en res accessori que distregui la mirada. Sense poses ni artificis.
Història i actualitat
Tot i que l’auge de la fotografia humanista es va donar en temps de postguerra, el moviment s’ha mantingut durant més de set dècades fins als nostres dies. En aquest temps ha evolucionat i ha passat per diferents moments. Durant els seus inicis va començar retratant estampes amables i que transmetessin sensacions positives (nens jugant, parelles fent-se un petó, algú prenent un cafè, etc.) Així i tot, a mesura que avancen els anys les imatges es tornen més i més crues. El propòsit de mostrar una cara positiva de la humanitat s’esvaeix i comença a mostrar la condició humana en tot el seu conjunt.
La fotografia humanista sempre estarà present, doncs els temes que tracta sempre tindran un paper protagonista en l’art.
FOTÒGRAFS
(Clica sobre la fotografia per saber més d'ells.)
Context històric
Es comença a desenvolupar amb les primeres avantguardes dels anys trenta del segle XX. Aquestes avantguardes representaven la reacció artística de l’horror de la Primera Guerra Mundial. En aquest context, Henri-Cartier Bresson afirmava: L’objecte de la fotografia és l’home. L’home i la seva vida tan curta, tan fràgil, tan amenaçada.
​
La fotografia humanista com a tal neix, doncs, en un context de Segones Avantguardes. A diferència de les primeres, aquestes van abraçar la modernor i els artistes no eren uns incompresos, sinó gent que abraçava les noves propostes i volien que les seves obres fossin atractives.
​
En el context d’una França destruïda per la guerra, la fotografia humanista recupera l’esperit del Renaixement i intenta recuperar la fe en la humanitat després dels moments més difícils de la història d’Occident.
CARTELL
