ALBA SOLEY
L'INFERN DE
DANTE
«Lasciate ogni speranza voí d'entrate», «Abandoneu tota esperança, vosaltres que entreu aquí», és la inscripció que trobem a l'entrada de l'Infern de Dante. El sinistre gravat advertia a tots els condemnats que un cop entrats a l'avern no en podrien sortir.
L'exposició l'Infern de Dante, inaugurada el 29 de setembre al museu de Granollers, és una exposició creada per Jordi Diaz Alamà i Grzegorz Gwiazda amb l'objectiu de rebre homenatge a l’obra més cèlebre de Dante Alighieri, "La Divina Comèdia". Aquest és un poema èpic que narra els turments dels condemnats en l'Infern, la purificació de les ànimes en el Purgatori i les alegries dels Justos en el Paradís.
L'Infern de Dante és un projecte de tres anys de duració, el qual forma part d'una sèrie d'exposicions que es duran a terme en el futur, per acabar de mostrar el purgatori i el paradís.
En aquest infern Alamà ens ofereix un recorregut per l'abisme, entre llums i ombres, per plasmar, en llenços de grans dimensions, els terribles suplicis de les ànimes pecadores. En la inabastable desolació dels espais, podem trobar algunes actituds rebels, d'indiferència, o fins i tot glorioses. Penso que vol mostrar la immensitat de l'infern sense descuidar cap petit detall de l'obra, o almenys cuidar molt les diferents tècniques artístiques dins les peces, el que em sembla molt curiós. En aquesta exposició les diferents obres tenen un estil romàntic, realista, i fins i tot en alguns casos contemporani. A part, s'allunya de la narració explícita, explorant recursos abstractes.
De fet, en quasi totes les obres podem observar un mateix material bastant curiós: la cera. Crec que mai m'havia passat pel cap utilitzar aquest element sobre un llenç, però de fet, va ser una de les coses que més em van agradar. Les diferents textures que es creaven involuntàriament, i els experiments artístics que es podrien dur a terme una vegada acabada la pintura em va intrigar i emocionar a parts iguals. Així com escalfar la cera i crear una nova peça sense esperar cap projecte premeditat final i confiar en el procés.
La peça que més em va agradar va ser aquesta escultura protagonitzada per dos senyors de Grzegorz Gwiazda.
El mateix artista ha remarcat diverses vegades la seva intriga per les formes figuratives amb elements d'abstracció elaborades amb tota mena de materials, com ara formigó, paper, guix i resina.
De totes maneres aquesta figura em va deixar gelada amb el sentiment de delicadesa i vulnerabilitat exterior que transmetia, fet com amb una mena de paper. Però al seu torn, pintat completament de vermell donant de nou la força necessària per poder transmetre massa coses.
La connexió natural de la figura com si fossin arrels d'un arbre, les posicions encorbades dels homes deixant entreveure la marca de la columna vertebral, la presència de dos cossos mirant endavant sense cap mena d'interacció entre ells, i de fet donant-se l'esquena; van ser alguns dels petits detalls que em van hipnotitzar per fer-me quedar allà tan sols mirant, pensant.
"No es cuestión de explicar el cuerpo humano, sino la experiencia humana
-Grzegorz Gwiazda
.png)
Presentació i introducció de l'infern de Dante
Procés creatiu darrere l'exposició de l'Infern de Dante
Va haver-hi diversos factors que em van trontollar degut els meus ideals. Això em va condicionar una mica el fet de no acabar de connectar del tot i ser capaç de viatjar amb l'Alamà durant la seva explicació; tot i això, volia destacar les diverses tècniques molt interessants i originals que es podien veure dins l'exposició, i que penso que estaven molt ben pensades. D'altra banda, em van agradar molt les peces artístiques de Grzegorz Gwiazda en especial. Penso que es podien donar moltes voltes i trobar diferents rerefons i converses molt interessants sobre el significat de les seves peces.