ALBA SOLEY
AUTORETRAT
Com l'objectiu final era realitzar un fotomuntatge que d'alguna manera ens descriguis o mostres (per cadascú) com era, vaig tenir tantes opcions oposades que em vaig quedar en blanc. I probablement no tenir una idea clara va ser el que em va dificultar més l'hora d'avançar.
PREPARACIÓ
D'alguna manera ja era conscient que se'm faria molt difícil descriure'm amb fotos si amb prou feines ho podia fer amb les paraules. Per aquest motiu vaig decidir començar fent una llista de coses que m'agradaven, les meves pors, alguns adjectius que em descriguin..., i dedicar-me el temps de saber una mica més qui soc.
LLISTA PRÈVIA
- Sol, música, estrelles, silenci, mar, records,
- Obrir-me, oblidar, no estar a l'altura, no ser ningú
- Aïllant-me, silenci, pensant, analitzant
- Sensible, detallista, rancorosa, atenta, col·lapse
(Esbossos que vaig fer de prova)
PRIMERA IDEA
Amb aquesta idea vaig decidir endinsar-me dins el Krita i començar a conèixer els controls i usos de l'aplicació.
.jpg)
(1a fase: Krita)
(2a fase: distorsió de
la imatge)
(3a fase: Krita)
En acabar el meu primer treball em vaig quedar prou orgullosa, ja que era el primer projecte d'edició que feia i mostrava bastant bé el que volia. Si intentaves rebuscar estaven les meves pors, les coses que m'agradaven i al seu torn em semblava interessant que fos clar i entenedor, però el missatge estigues més amagat.
​
Si més no, vaig notar que d'alguna manera m'havia quedat en la superfície, o igual a on era més fàcil arribar, estancant-me en la llista inicial que vaig fer. Per aquest motiu vaig tornar de nou des de zero provant, desfent i frustrant-me moltes més vegades de les que voldria. Fins que vaig arribar a la idea final.
IDEA FINAL
En aquest viatge cap al meu interior, i a la vegada a intentar trobar una intenció al meu autoretrat, vaig descobrir que el principal problema del meu estancament era que no puc contestar la pregunta de "qui soc jo?". Diverses vegades vaig pensar d'entregar un foli en blanc com a projecte final, perquè podria dir que en certa manera em veig d'aquesta manera. Un futur desconegut, un present sense definir... Fins que vaig arribar a la conclusió que tot i que no sé qui soc, ni que faré, hi ha un fet que ensorra tota aquesta teoria: el meu passat.
Per aquest motiu em va semblar interessant combinar precisament un retrat meu de l'actualitat bastant difuminat com a segon pla, amb diferents fotografies sense ordre apoderant-se de mi.
Volia expressar primer la incertesa i fins i tot la poca nitidesa que tinc sobre bastants aspectes de la vida, però al seu torn, aquesta contradicció on el passat, o els records, és l'únic que em fa ser la persona que soc, tant per tot el bo que m'ha aportat com el dolent. Fent-me ser bastant irrellevant en un final.
(autoretrat final)
els meus records
Crec que aquest projecte ha tingut un procés molt llarg i ha suposat bastants problemes el fet de les meves incerteses i no controlar els controls de Krita, a part de no tenir el Photoshop. Tot i això, m'ha servit per explorar una mica aquest món per mi tan desconegut.