ALBA SOLEY

MACBA
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, més conegut per les seves sigles, MACBA, està situat al barri del Raval a la ciutat de Barcelona. Aquest edifici va ser creat a través la idea d'Alexandre Cirici-Pellicer (historiador, escriptor i crític d'art) i dissenyat el 1985 per Richard Meier; un arquitecte que sempre destaca l'ús racional de la geometria, la claredat dels espais, el maneig de la llum i l'ús del color blanc com a símbol de puresa.
MACBA es caracteritza principalment per exposar art, però, d'altra banda, també busca demostrar les diferents pràctiques culturals contemporànies i que provoquen sobre l'espectador.

Nosaltres vam anar a visitar l'exposició permanent, anomenada "Colección MACBA. Preludio, Intención poética." Aquesta té com a objectiu sortir dels estereotips d'home, ric, cis, blanc, hetero; i visibilitzar la diversitat de la nostra societat.
La visita va consistir a veure i participar en un seguit de peces artístiques de diferents artistes. Mentre anàvem veient les diferents obres, el guia ens feia preguntes, amb resposta bastant lliure, i nosaltres havíem d'escriure en un paperet per finalment enganxar-les en un leporello. Em va semblar una idea molt original i didàctica per seguir el fil de la visita, participar, i al final de l'exposició veure que podies aportar alguna idea fins i tot personal.


Vam començar doncs amb les obres exposades de Daniela Ortiz: Estat Nació i Español, este es el oro que comes? Personalment, em van semblar molt interessants i em van fer reflexionar sobre el meu entorn i com podia haver afectat els meus ideals inconscientment. Totes dues anaven bastant direccionades entorn els monuments històrics de colonitzadors que encara es poden trobar a Barcelona. Per aqeust motiu va sorgir la primera pregunta: “A què/qui es mereix un monument històric?”.
Seguidament, vam veure el poema que va escriure Zoe Leonard I want a president. Aquesta obra es tracta d'un text manifest que es va publicar a una revista LGTB com a una crítica a la manca de diversitat en el poder. Es van plantejar diversos dubtes en aquesta secció, i tot i que la pregunta a contestar era "Qui volem que sigui el nostre president?" Vaig quedar-me reflexionant amb alguns dubtes a part com: a qui donem el poder de representar-nos? Realment ens representa?
De camí a l'última obra vam passar per diferents peces com la de Dora García titulada "Ella té molts noms". Aquesta encara que sembles molt senzilla em va encantar per la interpretació lliure que volia generar a l'espectador. Em va fer sentir molt unida a ella, com una mena de viatge conjunt per descobrir el significat de la seva obra.
Finalment, vam veure les Vitrinas CMYK de l'Ignasi Aballí. En aquesta obra, es poden veure tres vitrines buides que normalment són utilitzades per exposar art, però en aquest cas deixen de ser el continent, per convertir-se en el contingut. A part de tenir un missatge darrere la tria dels colors, Ignasi fa una crítica sobre les condicions que té una obra per ser exposada en un museu. A part d'això el guia del museu va aprofitar aquest moment per trencar els rols de posició "correctes" i ens va deixar total llibertat per col·locar-nos com volguéssim i dibuixar el que veiéssim des de la perspectiva la qual ens trobàvem.
Quan va acabar l'exposició vam enganxar els papers en el diaporama i ens van deixar llibertat absoluta per seguir descobrint exposicions dins el museu.
Sincerament, em va agradar molt. Penso que tenien en compte molts petits detalls així com la visibilitat a artistes ignorats, altres maneres més didàctiques d'ensenyar, trencar amb la posició rígida i formal per voler anar a un museu; sense oblidar de seguir els seus consells.
A part vaig poder gaudir d'una peça performativa que anava desplaçant-se pel museu creant una sensació de caliu, i comoditat que vaig agrair molt.
Vídeo introductiu de la performance