ALBA SOLEY
Aquest projecte expositiu d'art sonor, anomenat Dimonis, ex-orcismes i in-orcismes de Verdaguer, ha sigut creat amb la colaboració de diferents persones i sobretot el pas dels anys.
Tot gira a través de les notes i apunts de Jacint Verdaguer (1845 Folgarolas- 1902 Vallvidrera). Ell, qui va ser un dels poetes més importants de l'època, en el moment més destacat de la seva vida, va decidir arriscar el seu èxit per alguns temes més discriminats, fins i tot tabús de la societat. Precisament com a acte caritatiu en un moment de crisi social tan a Europa com a nivell mundial on temes com l'espiritisme, qüestionaven intensament l'església catòlica buscant respostes en una societat plena de desigualtats.
Així doncs Verdaguer, a finals dels segle XIX guiat per les injustícies que vivia en els barris de Barcelona, comença a assistir a sessions d’exorcisme i pren aquests apunts, que mai arribaran a ser publicats en vida del poeta.
Però que en el 2016 recupera Enric Casasses i en fa una edició comentada que podem trobar just abans d'entrar a l'exposició; finalment s'acaba aquest procés quan la companyia cabosanroque dirigida per Laia torrents i Roger Aixut, una parella d'artistes sonors, en seleccionen els més metafòrics i sorprenents buscant aproximar-se al Verdaguer més desconegut i allunyat de l'èxit literari fent-ne una interpretació lliure, de la paraula al so.
Just entrar podem trobar un espai lluminós cobert d'un to blanc amb un total de 10 seccions distribuïdes en una mateixa sala delimitades per cortines de tela. L’espai és la recreació de la planta d’un pis del 1890 i, més concretament, el quart segona del número 7 del carrer de Mirallers. Sense ser molt conscients del que passarà tendinses en cada una de las petites habitacions durant 40 minuts deixant llibertat a que el projecte et marqui la duració i importància de cada espai en cada moment, fent així imposible la pèrdua.
Sens dubte crec que la primera sensació de l'exposició es una tranquilitat passatgera, mentre timpreg-nes de tots els estímuls blancs i tambe la vista involuntària combinada amb limcertesa sobre el sentit d'aquests flotadors de tot tipus de colors trencant amb la monotonia de la tonalitat.
Fins que això es torna irrellevant amb la combinació de sons, moviments, textures, canvis de llum, i estímuls per totes direccions. Apart de comptar amb una versió de CaboSanRoque constant de fons interpretant Venir Creator del s. IX i The Unanswered Question 1906 de Charles Ives.
En cada sala pots trobar un punt d'interès tot i que volia destacar la sala A que trobeu en el tríptic, o la que ubicareu per Paràsits electromagnètics en directe, protagonitzat per El niño de Elche. Aquesta part de l'exposició que veus només entrar a la dreta, entre endolls i cablejat protegits per una vitrina de vidre, consisteix en un total de 7 televisors i dos altaveus que intermitentment van engegant-se i apagant-se deixant-nos escoltar diferents notes recuperades de Verdaguer.
Sens dubte deixant de banda els llocs més divertits de la exposició aquesta va fer em quedés impressionada amb tota la informació que aconseguia transmetre fins i tot quan els televisors es trobaven apagats. Tot i que cal mencionar que es convertia en una situació inefable quan començava a sonar la base constituïda d'interferències electromagnètiques, i cops de martell preparats amb cordes de piano, acompanyades de diferents textos de Verdaguer com Lo món està malalt, una de les més impactants amb les distorcions visuals, i els efectes sonors que et feien sentir immers dins de l'exposició.